Els exàmens

Els exàmens,
com rovell a les frontisses de les portes successives de la vida
-com costa obrir-se pas cap al futur contra nosaltres mateixos!:
contra els nervis que tot d'una ens paralitzen,
contra l'ansietat que enfosqueix l'horitzó dels dies assenyalats,
contra el cansament i la desídia que convertiren en desgana
el que hauria pogut ser descobriment i goig.

I les preguntes que semblen un parany, una teranyina,
en lloc d'un retorn a idees visitades i sabudes,
i el vagar perdut pel laberint de records mal païts i poc consolidats,
i l'ordre brillantíssim de la lògica degradat en un caos arbitrari,
i la ventada de sarcasme i de furor amb què semblen caure els llamps
vermells dels correctors sobre els errors:
només el balbuceig on hauria pogut brillar el llamp!

En donarem la culpa, com sempre, als altres i a la sort:
si aprenguéssim a saber les nostres culpes,
la nostra part del fracàs,
i sabéssim adreçar la nostra voluntat
cap al futur, cap al millor, cap a l'altura,
quant de rovell cauria de les portes que hem d'obrir,
com lliscarien les frontisses dels exàmens de la vida!

David Jou (poeta convidat a l'institut als Jocs Florals d'enguany)

Text 15

Quan preparis el teu viatge, no et descuidis la salut.

Recomanacions per als viatges internacionals.

Preparant el viatge

• Visita el metge de capçalera. Es recomana fer-ho a

aquelles persones que, pel fet de patir alguna malaltia

crònica, han de rebre consells especials i indicacions

perquè la seva medicació sigui suficient i adequada

durant el viatge.

• Actualitza el calendari de vacunes per si en falta

alguna dosi. D’aquesta manera s’aconsegueix la

prevenció de malalties que són frequüents en el país de

destí.

• Contracta una assegurança mèdica. És molt recomanable

per fer front a malalties, tractaments, accidents o altres

despeses mèdiques que poguessin sorgir durant el viatge.

Vacunes i quimioprofilaxis

La visita a determinats països implica prendre algunes

precaucions, com vacunar-se contra la febre groga o dur

a terme un tractament preventiu contra el paludisme,

anomenat quimioprofilaxi.

• Febre groga. És una malaltia greu, present en alguns

països d’Àfrica i Sud-amèrica, produïda per la picada

d’un mosquit. La prevenció es realitza amb la vacuna

corresponent, que és obligatòria per poder entrar a

determinats països. Aquesta vacuna és efectiva deu dies

després d’administrar-se i té una validesa de deu anys.

Només s’administra en centres autoritzats per l’OMS.

• Paludisme. També anomenat malària, és una malaltia

produïda per la picada dels mosquits del gènere

Anopheles. Està molt estesa als països tropicals i en

algunes ocasions pot tenir conseqü.ncies molt greus.

Com que no hi ha una vacuna adequada, cal fer-ne un

tractament preventiu per via oral anomenat

quimioprofilaxi antipalúdica.

Segons el país de destí, es pot recomanar també

l’administració d’altres vacunes.

Durant el viatge, evita

el risc de contagi

prenent unes precaucions

ben senzilles

Menja i beu

de forma segura

Als països càlids, l’aigua i el menjar cru

regat amb aigües contaminades són els

principals mecanismes de transmissió

de les infeccions per via digestiva. La

diarrea del viatger, el còlera, la febre

tifoide i l’hepatitis A són exemples

de malalties produïdes per bacteris i

virus que es transmeten a través de

l’aigua i els aliments contaminats.

Vigila l’aigua! La de consum cal que sigui

embotellada i precintada

• Per raspallar-te les dents i rentar el menjar utilitza aigua

embotellada, bullida o desinfectada amb pastilles

potabilitzadores.

• Evita els glaçons en l’aigua, en les begudes refrescants i

alcohòliques, i als aliments.

• Les begudes calentes, preparades amb aigua bullida,

com el te i el cafè, es poden consumir sense risc.

Compte amb el menjar! Pot ser transmissor

de malalties infeccioses

• De fruita, menja’n només si l’has pelat tu. Evita els sucs

de fruita naturals i les amanides.

• La verdura, la carn, el peix o qualsevol aliment ha

d’haver estat cuinat.

• Evita els gelats sense envàs, la rebosteria i qualsevol

derivat làctic que no hagi estat tractat amb calor.

• Menja sempre aliments frescos acabats de cuinar.

Text 14

1. Tregui la tapa blanca del primer flascó i posi-hi la mostra fent servir la cullera adjunta. Prengui diverses mostres de parts diferents. Ompli el flascó fins a la línia (aproximadament la meitat) i després tanqui bé la tapa.

2. Ara, tregui la tapa groga d’un dels dos flascons de tapa groga i posi la mostra al flascó, fent servir el mateix mètode descrit a 1. Barregi les mostres amb el líquid conservant, tot agitant bé el flascó durant un mínim de 30 segons.

3. Escrigui el nom del pacient i la data de la recollida al costat de tots dos flascons. (No hi ha d’escriure el número d’identificació, ID#. El laboratori li atorgarà un número després de rebre la mostra.

4. Posi el flascó amb tapa blanca i el de tapa groga a la bosseta transparent amb el senyal de perill biològic i tanqui-la bé. Després posi la bosseta a la capsa de cartró per a la tramesa i deixi-la a temperatura ambient una nit. Aprofiti el temps per emplenar el formulari de la comanda.

Adaptació de Quiet, de Màrius Serra.

Text 13

Com més m'ho pregunten menys en sé el perquè, però escric, i ho faig de gust fins i tot quan em fan escriure del que escric, com ara. Vaig començar aviat. De nen. M'esplaiava en les redaccions que em demanaven a escola i també en les que no em demanaven. Com que ho feia en espanyol el narrador d'aquelles pàgines quadriculades era algú altre. Un mena d'amic invisible amb qui jugava de mentida a dir grans veritats o viceversa durant les llargues tardes que em passava sol a casa. Sol i feliç, amb l'àvia. Després van venir els estius de copiar textos en blocs d'espiral dedicats a una trentena dels països que sortien al meu atles universal Aguilar. Cada país un bloc, tot un dispendi. Un dia de 1976, quan encara tenia tretze anys, va passar un fet extraordinari. Escrivia en un d'aquells blocs al canterano de l'habitació de l'àvia amb el seu llit a mà esquerra i una vidriera a la dreta que donava a un pati interior. Del carrer pujaven crits de manifestants invisibles. Vaig aixecar el cap un moment i vaig veure un rostre estrany. La tènue llum del capvespre només me'l deixava entreveure, però aquells ulls que em miraven des del vidre del balcó no eren els del bon nen que tots em volien fer creure que era ni tampoc els del milhomes que jo creia ser. Jo no existia. Mentre al carrer cridaven em vaig quedar embadalit mirant aquella mirada aliena. Mirant-me-la sense mirar-me. I, ara n'estic del tot segur, en aquell moment vaig sentir la certesa sobrenatural sobre la meva escriptura futura que després he llegit que han sentit altres autors. Alguns fins i tot s'han fet fotografiar per capturar l'instant. Vint-i-set anys després l'escriptura em continua brollant de gust malgrat els incendis del foc i les riuades del joc. Estic convençut que tot el que ja he escrit i, sobretot, tot el que encara he d'escriure ja era allà aquell dia. A l'habitació on l'àvia moriria dos anys després mentre jo li aguantava les mans. Sempre he escrit per reforçar aquella mirada sense fer-me-la meva del tot. Potser per por. Fa poc m'he adonat que el més important d'aquell moment no va ser la mirada ni el sotrac que em provocà ser-ne conscient, sinó el fet que allò que la reflectia no era només un mirall. També era un vidre transparent.



Màrius Serra, Caràcters (núm. 22, gener 2003)

Text 12

"Barcelona en colors” és la cançó que obre el nou disc de Gerard Quintana i és el senzill que sona arreu aquest hivern. La sorpresa de l’audiència ha estat unànime. On és el rocker de Sopa de Cabra? On és tota aquella transcendència a la qual ens havia acostumat després en Quintana? El reencarnat canta “Ja no queda res sagrat”, i les notes alegres de Santi Lloses i el gamberrisme de l’amic i ara productor Albert Pla fan de Deterratenterrat un disc que és tot un redescobriment de com la vida d’un artista pot fer un tomb cap a la llum cantant l’entorn, la quotidianitat, l’aquí i ara. La sorpresa la trobem des de la rumba “Laberint” fins al reggaeton “Marina”, ara bé, tot això combinat amb píndoles dels discurs artístic del passat, com una sopera “Quan el sol”, interpretada amb Beth Rodergas, o les claus salades de “De vent i dol” o “La crosta”.

El que és clar és que en aquests últims temps Gerard Quintana ha col·laborat i ha estat a l’aguait de l’escena musical del país: ha experimentat amb Gertrudis cantant en clau de rumba “Pepa, la lletera, ha participat en la “ràdio” de l’últim disc de Buhos o s’ha fixat en el paisatge urbà que aborda gent com El Sobrino del Diablo.

De tot plegat ha après a fer-ne un combinat d’aire multicolor per demostrar que es pot ser camaleònic i versàtil a banda de tenir un carisma que ben pocs han aconseguit en aquestes terres.

Renovar-se o morir: matar el místic per arribar a peu al cap del carrer.

Helena M. Alegret, Enderrock

Cançó de Quimi Portet

Suposo que recordeu la cançó que us vaig penjar per Nadal, la d'"Homes i dones del cap dret" d'en Quimi Portet. Doncs, bé, li han atorgat el guardó a millor artista del 2009, tant pel seu darrer àlbum (al quan pertany la cançó esmentada) com per la seva posada en escena.

Tampoc no anava tan equivocada! El vídeo continua penjat en el bloc.

Text 11

Carnestoltes

Nom habitual del carnaval als Països Catalans. En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de cendra, primer dia de quaresma (originàriament, el dia anterior a l'inici de la quaresma). En sentit més lat s'inicia el dijous anterior, el dijous gras o llarder, bé que en molts llocs comença per l'Epifania (al País Valencià i a les Balears el dia de sant Antoni abat). A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d'altres localitats; fins al s XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs. En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils, especialment en èpoques de crisi (guerres, epidèmies, sequeres). Al s XVIII s'estengueren també entre les classes populars: el més conegut era el ball de la patacada, al carrer de les Tàpies, mentre que les classes benestants acudien als balls de la Casa de les Comèdies (1749) o als de la Llotja (des del 1768). Al s XIX assoliren una gran anomenada els del Teatre Principal i, des del 1848, els del Liceu. També cresqué la importància de la rua, cavalcada de disfresses, ja celebrada al s XVIII, i la cerimònia de l'enterrament del carnestoltes, ninot representatiu de les festes. L'espardenyer Sebastià Junyent creà a Barcelona la Societat del Born (1840-74), que organitzà una sèrie de festes basades en la solemne arribada del ninot i la seva mort i enterrament el darrer dia de les festes, després de publicar bàndols i el seu testament, de caire faceciós, en català. En desaparèixer la societat, minvà lentament la importància de la festa, que acabava el dimecres de cendra amb l'enterrament de la sardina. Al País Valencià també era general la celebració de balls de disfresses; a València desfilava una cavalcada pel passeig de l'Albereda i les classes benestants assistien als balls del Casino de l'Agricultura. Al principi del s XX el Cercle de Belles Arts intentà de revifar les festes amb concursos (carnaval artístic). A Alacant hom celebrava balls a l'Esplanada i al passeig Llarg o Rambla, al Casino i al Teatre Principal. A les Balears la celebració dels dies del carnestoltes, anomenats els darrers dies, fou menys popular, però a Palma hom celebrava balls a la Llotja al s XIX, i posteriorment a les societats recreatives dels diferents estaments socials. També celebraven la rua, que sortia del moll i arribava fins a la Rambla. El carnestoltes es caracteritzava, també, a tot arreu, per un consum exagerat de carn, especialment de porc (embotits, etc), motivat per la proximitat de la prohibició quaresmal. Durant el franquisme el carnestoltes fou prohibit oficialment i la seva celebració restà limitada a l'àmbit privat. Els carnestoltes més destacats, ultra els ja esmentats són els de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Reus —típic per la guerra de tomàquets—, i Solsona, on destaca la penjada del ruc i el ball de l'escaldat.

GEC