Text 10

Steve Jobs torna a l'escenari per presentar l'iPad d'Apple

Entre moltes més aplicacions, inclou un lector de llibres electrònics · El preu oscil·la entre 499 dòlars i 829 · Es vendrà d'aquí a seixanta dies.

Ahir al vespre Steve Jobs va dir la paraula màgica al Yerba Buena Center de San Francisco: iPad. És el nom del nou 'tablet' d'Apple, prim (1,25 centímetres), lleuger (0,68 quilos) i de la mida d'un llibre (pantalla de 9,7 polzades). El va presentar com l'aparell que permet 'la millor experiència navegadora', 'com si tinguessis internet a les mans'. Com l'iPhone i l'iPod Touch, la pantalla és tàctil i forneix un teclat gran quan cal escriure (per exemple un missatge electrònic).

Per defecte, té agenda, calendari, Google Maps i un navegador molt semblant al Safari de l'iPhone. De fet, les 140.000 aplicacions de l'iPhone hi funcionen. Jobs va dir que 'l'experiència era més íntima que no la d'un portàtil, i amb més capacitat que no pas un telèfon intel·ligent'. El gestor de fotos permet de presentar-les com a diapositives i amb música de fons. En música, integra un iTunes i una botiga renovats.

En cosa de connectivitat, porta Bluetooth, wifi i 3G, en aquest cas amb plans amb operadores. Als EUA, AT&T ofereix amb pre-pagament (no cal contracte) 250 MB mensuals de dades per 14,99 dòlars i, sense limitacions, per 29,99 dòlars. Fora dels EUA, no hi haurà versió 3G fins al juny-juliol. I des del punt de vista tècnic, porta processador d'1GHz i un xip propi d'Apple, l'A4. Es vendrà en tres versions: de 16 GB, 32 GB i 64 GB de memòria Flash. Com l'iPhone, té acceleròmetre i compàs, a més de micròfon, altaveu i connector pin (se sincronitza via USB). Respecte a la bateria, Jobs va assegurar que tenia deu hores d'autonomia.

L'aparell s'ha pensat molt per a l'usuari, però també per als desenvolupadors i creadors de continguts: en dues setmanes, companyies de videojocs i el diari 'The New York Times' han creat aplicacions especials per a l'iPad. Martin Nisenholtz, convidada del diari, va parlar de 'la pròxima generació del periodisme digital' gràcies a l'iPad.

L'anunci més esperat, darrere el del mateix aparell, era el que Jobs ha anomenat iBooks. És un lector de llibres, prestatge i botiga, tot en un. Les pàgines dels llibres es poden passar gairebé manualment, i es pot modificar la pòlissa i la mida del text. Usa el format epub, el més popular. L'aplicació s'ha pensat, explícitament, també per a llibres de text.

Finalment va revelar-ne el preu. 'El volem posar a mans de molta gent': a partir de 499 dòlars (629 amb 3G) el de 16 GB; 599 (729), el de 32 GB; i 699 (829) el de 64 GB. D'aquí a seixanta dies es llançarà al món (en versió wifi). Per tancar la presentació, Jobs va presentar uns quants accessoris, com ara un teclat amb dock, un suport i un protector.

Vilaweb, 28 de gener de 2010.

Text 9

Mesures de prevenció

El millor que podeu fer per protegir-vos és seguir unes bones pràctiques d'higiene. Això ajudarà a disminuir la transmissió del virus i serà l'acció més efectiva per protegir-vos i protegir els altres.

1. Quan tossiu o esternudeu tapeu-vos la boca i el nas amb un mocador d'un sol ús, i llenceu-lo a la galleda de les escombraries. Si no teniu mocador, tossiu o esternudeu a la part superior de la màniga.
2. Renteu-vos les mans amb freqüència amb aigua i sabó, o un preparat amb alcohol, i eixugueu-vos-les bé (sobretot després de tocar superfícies comunes, com ara baranes, manetes de portes, teclats i ratolins d'ordinador, telèfons, elements de subjecció en el transport públic i després d'esternudar i mocar-se).
3. Ventileu sovint els espais tancats obrint les finestres.
4. Eviteu el contacte proper amb persones malaltes de la grip, i no compartiu menjar ni estris (coberts, gots, tovallons, mocadors...) i altres objectes sense netejar-los degudament.
5. Quedeu-vos a casa si creieu que esteu malalts i truqueu a Sanitat Respon: 902 111 444.

Com sempre, hi podeu fer comentaris.

Text 8

NIL

Riu de l'Àfrica nord-oriental (6 671 km de longitud [5 600 km després del llac Victòria] i 2 867 000 km² de conca).

Considerat generalment el riu més llarg del món (posició que disputa amb l'Amazones), la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l'altiplà de Burundi. Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victoria. Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa (Owen Falls) per al regadiu i la producció d'electricitat. Des d'una altitud de 1 135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1 012 m, es dirigieix cap al NW i ocupa un seguit de depressions, com l'àrea pantanosa del llac Kyoga. Després forma una gran corba i cau a 600 m a les cascades Kabalega, a la vora nord del llac Albert; després, amb el nom de Nil Albert, gira cap al nord; prop del Sudan rep el nom de Bahr al-Gābal ('riu de les muntanyes'), i flueix cap al NW a través d'estretes gorges, interrompudes per cascades. Davalla a poc a poc fins a 465 m a Fort Berkeley, on es converteix en un riu de plana, i una espessa vegetació herbàcia (sudd), entre la qual creix el papir, en cobreix les vores. Més endavant rep el Bahr al-Gazal ('riu de les gaseles') per l'esquerra i el Sobat, que baixa del massís etiòpic, per la dreta. Prop de Malakāl rep el nom de Nil Blanc (Bahr al-Abyad), travessa Núbia i, després de 750 km, en els quals perd cabal, a causa de l'evaporació i de la filtració, arriba a Khartum, on rep el Nil Blau (Bahr al-Azraq) per la dreta (3 000 km i 331 500 km² de conca), que neix al massís etiòpic, al llac de Tana, amb el nom d'Abay, i que, a través de l'aigua recollida en els seus diversos subafluents (el Muger, el Guder, el Didesa, el Dinder, el Rahad), aporta una mitjana de 2 000 m³ i en el període de pluges determina les cèlebres crescudes del Nil; per aquest motiu fins al s XVIII en fou considerat la branca major. A uns 100 km de Khartum, al N, el Nil salva la sisena cascada (comptant des de la desembocadura), i després de 300 km rep l'Atbara, procedent també del massís etiòpic; penetra aleshores a la zona desèrtica i corre per una vall que oscil·la entre 5 i 15 km d'amplada, i salva quatre cascades més abans d'arribar a Wādī Halfā'; poc després entra a Egipte, on recorre 300 km fins a arribar a la primera cascada, prop d'Aswān, on el Nil davalla de 330 a 90 m d'altitud; en els 850 km que hi ha fins al Caire, el llit del riu no ultrapassa els 500 m d'ample. Després de la capital es bifurca i comença el delta (23 000 km²), gran triangle de 200 km de costat amb la base a només 10 m per sobre del nivell de la mar. És una vasta regió, molt fèrtil i densament poblada. Antigament el delta era travessat per diverses branques del Nil, però actualment són només dues, la de Rosetta (al NW) i la de Damiata (al NE), i hi ha diversos canals navegables. A la costa es formen extenses llacunes, separades de la Mediterrània per llargues i estretes franges de dunes. L'aspecte més característic del curs baix del Nil és la crescuda que succeeix a les del Nil Blanc i del Nil Blau, entre maig i octubre. L'aigua arriba al màxim pel setembre (de 7 a 10 m per sobre de l'estiatge), comença a minvar a mitjan octubre i té el mínim pel febrer i el març. Abans la inundació cobria la terra d'un llim molt fèrtil, que era la base de l'agricultura al llarg del riu. Al començament del s XIX s'iniciaren projectes per a regularitzar la inundació anual i destinar-la al regadiu amb la construcció de preses i de canals (Ziftā, Asyūt, Nag Hammadi, Isnā i 'Aswān), que permeten d'ampliar la superfície regada i de regular la irrigació al llarg de l'any. L'"alta presa" d'Aswān permet, a més, la producció d'electricitat. El Nil és navegable en diversos trams entre les cascades.

GEC

Text 7

Llençols afrodisíacs

El dimecres 25 de novembre, Ima Sanchís entrevistava Pep Torres, presentat com a “venedor d’idees i inventor”. Torres explicava com van començar determinats productes de la seva invenció, l’èxit que assoliren i el reconeixement en forma de guardó multiplicat per sis que acabava de rebre a Gran Bretanya, per diverses creacions: el drap de cuina imantat que s’enganxa allà on el tiris, la postal “rasca-rasca”, el recolllidor amb pinta per treure el borró de l’escombra, i la rajola intel·ligent, que detecta el pes de les persones i alerta el caminant dels perills que l’esperen a la nevera. Tot això està molt bé, naturalment, i no fa falta ser una llumenera per concloure que qui ha pensat en tals assumptes, i els ha resolt de manera tan brillant, mereix indiscutiblement un premi.

No obstant això, el trofeu rebut per la creació de llençols afrodisíacs mereix ser esmentat a part. L’invent és suggerit per un estudi realitzat a la Universitat de Gutemberg en el qual se sostenia que “Els empresaris tenien poc sexe”, ”així, doncs, encapsulem a les fibres del teixit de llençols partícules de nanotecnologia d’un principi afrodisíac que entra pels poros i llences a Larson pels aires, ja n’hi ha prou de literatura sueca!” Es veu que l’èxit va ser tan espectacular que van decidir fabricar-los. Expulsada del llit la literatura sueca, emergeix amb força Tirant lo Blanc. És més, tinc tota la sensació que aquest invent procedeix de l’obra de Joanot Martorell. Un dels espisodis més divertits de tota la novel·la es troba en els capítols que transcorren en el regne de Sicília. Allà, el cinquè fill dels reis de França –un noi una mica maldestre i desmanegat- s’enamora de la infanta Ricomana, “donzella molt sàvia i de moltes virtuts” qui, al seu torn, també s’enamora del francès, encara que amb certes reserves, ja que l’aspecte del galà no és del tot convincent.

Tirant, que ajuda el seu senyor i té idees clares sobre aquestes temes, anima la infanta a comprovar el valor autèntic del príncep franc pel que fa referència a tals assumptes: “Culpa gran és de vostra senyoria com no el teniu al costat en un llit ben perfumat de benjuí, algàlia, almesc fi...”. Les tres substàncies no són casuals: són poderoses, penetrants i cares aromes destinades a estimular la libido, de l’eficàcia de les quals no en podem dubtar. I amb la col·laboració de la nanotecnologia encara menys.

Traducció i adaptació d’un text d’Anton M. Espadaler, La Vanguardia, 5-12-2009

Novament us convido a fer-hi comentaris.

Text 6

ESCRIURE A MÀ

Quan feia els primers anys del batxillerat, el meu pare em va deixar, gran privilegi, una ploma Sheaffer’s per als exàmens finals. Allò era per a mi com el Rolls-Royce de les plomes, i no cal dir que, de tan commogut, no sé ni com vaig aprovar: escrivia, i no sabia què posava. Només mirava la ploma. Penseu que, abans, a escola escrivíem amb ploma d’acer i palillero, sucant la tinta (feta de pólvors de fugina) en el tinter del pupitre.

Deu ser per això que ens hem acostumat a escriure d’una certa manera: ens hem acostumat que el moviment de la mà acompanye, en primera instància, els moviments del cor i del cervell. Aquell, no recorde qui, que va dir «L'écriture, cest l'homme», tenia raó: cada home té la seua écriture (ja sé que no volia dir exactament la cal·ligrafia, és clar), i cada escriptura, en cada moment i en cada una de les nostres maneres d’escriure, és una manera de ser home. O almenys una manera d’expressar-ho. La calma o els nervis, la pulcritud o la passió amb què escrius, estan fets per a la punta de la ploma: si vostès contemplaren el paper que ara escric, amb boli evidentment, sabrien què vull dir. O aquella lletra amb què Espriu escrivia els seus poemes.

Mai la calma o la passió no arribaran al paper en blanc a través de les tecles de la màquina. Aquesta és la qüestió. I si la màquina és mecànica, encara pots aporrinar el teclat amb més o menys expressió i gràcia, i alguna cosa es nota. Si és electrònica, no res: els dits són absolutament neutrals. El text, el paper escrit, no portarà mai cap traça de l’homme.

Deu ser per això que, malgrat els avantatges que els meus amics electronitzats em canten, no puc decidir-me a comprar l’ordinador aquell que fa composició de textos i altres meravelles. Si m’ho permeten, continuaré escrivint a mà. Segurament és molt menys pràctic i infinitament menys modern. Però és molt més emocionant.

Joan Francesc Mira, Punt de Mira, Eliseu Climent Editor

Hola, nois i noies, heu de continuar fent els vostres comentaris.

Text 5

Cinc detinguts per l'incendi en una discoteca russa que va provocar 109 morts

Els amos i el director artístic, entre els acusats | S'hi celebrava un aniversari amb focs artificials | El president rus vol un càstig exemplar

La tragèdia en una discoteca russa la va provocar un incendi causats per focs artificials llançats dins del local

La policia russa va detenir ahir cinc persones relacionades amb l'incendi que es va provocar divendres passat a la nit en una discoteca de Perm i que va acabar amb la vida d'almenys 109 persones. Es tracta del director artístic del local d'oci nocturn, els dos copropietaris, el responsable de la instal·lació dels focs artificials que van provocar el foc i l'administradora. A més, tampoc es descarta detenir una sisena persona, el llogater de la discoteca, que ahir a la nit estava hospitalitzat en estat greu.

Segons fonts de la fiscalia general russa, la xifra de morts per l'incendi del club és de 109,98 en el lloc del sinistre i 11 més a l'hospital. Molts dels ferits es troben en estat molt greu i no es descarta que al llarg de les hores la xifra de morts augmenti. Pel que fa a la presència de ciutadans estrangers, les autoritats russes van confirmar que dos espanyols en van sortir il·lesos, però l'ambaixada d'Espanya no ha pogut identificar-los.

D'acord amb els primers informes de la fiscalia, l'incendi el va provocar l'ús indegut de focs artificials a l'interior del club. El motiu de la festa era la celebració del vuitè aniversari de la discoteca i hi havia prop de 300 persones quan el sostre es va començar a cremar i va provocar una espessa fumera que va desorientar les víctimes i va provocar el pànic i el desconcert.

El president de Rússia, Dimitri Medviédiev, va acusar els organitzadors de la festa de "negligència criminal" i va exigir que rebin un càstig exemplar. "Crec que no tenen cervell ni consciència i s'han mostrat absolutament indiferents davant la tragèdia perquè van fugir", va declarar a la televisió russa un cop es va descartar definitivament la hipòtesi d'un possible atemptat terrorista.

Fem la prova d'inserir-hi comentaris? No donarà pas per a tota la classe, però ja hi haurà altres oportunitats! Recordeu que es demana que cadascú faci una observació del text.

Text 4

Homes i dones del cap dret

D’esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
 de l’activitat industrial; sota una col, canta el poeta:


Des d’una àrea de servei,


la meva terra

és com un parrac grapejat;


un país vençut pel davant


i pel darrere; 


d’atrotinada dignitat.



Adéu turons amics,


adéu rieres,


boscos d’alzines i de roures i fagedes.


Muntanyes del meu cor,

adéu estrelles,


adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra

i el solet no vol sortir;

a veure la terra promesa

com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d’inferns,


brutes i abjectes;

d'animals escorxats, sentor de sang i merda.

Adéu olors d’abans:


fenc, trepadella;

d'espígol dolç i farigola a l’escudella.

Adéu amor, bonica,


la millor amiga,

adéu rateta que escombrava l’escaleta.

I allà a sota una col,


canta el poeta:

homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Quimi Portet, del disc Viatge a Montserrat, 2009

Aquesta vegada us demano que:

1. Digueu el tema de què tracta la cançó(no cal que la torneu a explicar) en poques paraules.

2.Mireu si hi trobeu referències culturals que us siguin familiars.

Us recomano que us mireu el vídeo que hi ha penjat.