"Barcelona en colors” és la cançó que obre el nou disc de Gerard Quintana i és el senzill que sona arreu aquest hivern. La sorpresa de l’audiència ha estat unànime. On és el rocker de Sopa de Cabra? On és tota aquella transcendència a la qual ens havia acostumat després en Quintana? El reencarnat canta “Ja no queda res sagrat”, i les notes alegres de Santi Lloses i el gamberrisme de l’amic i ara productor Albert Pla fan de Deterratenterrat un disc que és tot un redescobriment de com la vida d’un artista pot fer un tomb cap a la llum cantant l’entorn, la quotidianitat, l’aquí i ara. La sorpresa la trobem des de la rumba “Laberint” fins al reggaeton “Marina”, ara bé, tot això combinat amb píndoles dels discurs artístic del passat, com una sopera “Quan el sol”, interpretada amb Beth Rodergas, o les claus salades de “De vent i dol” o “La crosta”.
El que és clar és que en aquests últims temps Gerard Quintana ha col·laborat i ha estat a l’aguait de l’escena musical del país: ha experimentat amb Gertrudis cantant en clau de rumba “Pepa, la lletera, ha participat en la “ràdio” de l’últim disc de Buhos o s’ha fixat en el paisatge urbà que aborda gent com El Sobrino del Diablo.
De tot plegat ha après a fer-ne un combinat d’aire multicolor per demostrar que es pot ser camaleònic i versàtil a banda de tenir un carisma que ben pocs han aconseguit en aquestes terres.
Renovar-se o morir: matar el místic per arribar a peu al cap del carrer.
Helena M. Alegret, Enderrock
