Text 10

Steve Jobs torna a l'escenari per presentar l'iPad d'Apple

Entre moltes més aplicacions, inclou un lector de llibres electrònics · El preu oscil·la entre 499 dòlars i 829 · Es vendrà d'aquí a seixanta dies.

Ahir al vespre Steve Jobs va dir la paraula màgica al Yerba Buena Center de San Francisco: iPad. És el nom del nou 'tablet' d'Apple, prim (1,25 centímetres), lleuger (0,68 quilos) i de la mida d'un llibre (pantalla de 9,7 polzades). El va presentar com l'aparell que permet 'la millor experiència navegadora', 'com si tinguessis internet a les mans'. Com l'iPhone i l'iPod Touch, la pantalla és tàctil i forneix un teclat gran quan cal escriure (per exemple un missatge electrònic).

Per defecte, té agenda, calendari, Google Maps i un navegador molt semblant al Safari de l'iPhone. De fet, les 140.000 aplicacions de l'iPhone hi funcionen. Jobs va dir que 'l'experiència era més íntima que no la d'un portàtil, i amb més capacitat que no pas un telèfon intel·ligent'. El gestor de fotos permet de presentar-les com a diapositives i amb música de fons. En música, integra un iTunes i una botiga renovats.

En cosa de connectivitat, porta Bluetooth, wifi i 3G, en aquest cas amb plans amb operadores. Als EUA, AT&T ofereix amb pre-pagament (no cal contracte) 250 MB mensuals de dades per 14,99 dòlars i, sense limitacions, per 29,99 dòlars. Fora dels EUA, no hi haurà versió 3G fins al juny-juliol. I des del punt de vista tècnic, porta processador d'1GHz i un xip propi d'Apple, l'A4. Es vendrà en tres versions: de 16 GB, 32 GB i 64 GB de memòria Flash. Com l'iPhone, té acceleròmetre i compàs, a més de micròfon, altaveu i connector pin (se sincronitza via USB). Respecte a la bateria, Jobs va assegurar que tenia deu hores d'autonomia.

L'aparell s'ha pensat molt per a l'usuari, però també per als desenvolupadors i creadors de continguts: en dues setmanes, companyies de videojocs i el diari 'The New York Times' han creat aplicacions especials per a l'iPad. Martin Nisenholtz, convidada del diari, va parlar de 'la pròxima generació del periodisme digital' gràcies a l'iPad.

L'anunci més esperat, darrere el del mateix aparell, era el que Jobs ha anomenat iBooks. És un lector de llibres, prestatge i botiga, tot en un. Les pàgines dels llibres es poden passar gairebé manualment, i es pot modificar la pòlissa i la mida del text. Usa el format epub, el més popular. L'aplicació s'ha pensat, explícitament, també per a llibres de text.

Finalment va revelar-ne el preu. 'El volem posar a mans de molta gent': a partir de 499 dòlars (629 amb 3G) el de 16 GB; 599 (729), el de 32 GB; i 699 (829) el de 64 GB. D'aquí a seixanta dies es llançarà al món (en versió wifi). Per tancar la presentació, Jobs va presentar uns quants accessoris, com ara un teclat amb dock, un suport i un protector.

Vilaweb, 28 de gener de 2010.

Text 9

Mesures de prevenció

El millor que podeu fer per protegir-vos és seguir unes bones pràctiques d'higiene. Això ajudarà a disminuir la transmissió del virus i serà l'acció més efectiva per protegir-vos i protegir els altres.

1. Quan tossiu o esternudeu tapeu-vos la boca i el nas amb un mocador d'un sol ús, i llenceu-lo a la galleda de les escombraries. Si no teniu mocador, tossiu o esternudeu a la part superior de la màniga.
2. Renteu-vos les mans amb freqüència amb aigua i sabó, o un preparat amb alcohol, i eixugueu-vos-les bé (sobretot després de tocar superfícies comunes, com ara baranes, manetes de portes, teclats i ratolins d'ordinador, telèfons, elements de subjecció en el transport públic i després d'esternudar i mocar-se).
3. Ventileu sovint els espais tancats obrint les finestres.
4. Eviteu el contacte proper amb persones malaltes de la grip, i no compartiu menjar ni estris (coberts, gots, tovallons, mocadors...) i altres objectes sense netejar-los degudament.
5. Quedeu-vos a casa si creieu que esteu malalts i truqueu a Sanitat Respon: 902 111 444.

Com sempre, hi podeu fer comentaris.

Text 8

NIL

Riu de l'Àfrica nord-oriental (6 671 km de longitud [5 600 km després del llac Victòria] i 2 867 000 km² de conca).

Considerat generalment el riu més llarg del món (posició que disputa amb l'Amazones), la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l'altiplà de Burundi. Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victoria. Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa (Owen Falls) per al regadiu i la producció d'electricitat. Des d'una altitud de 1 135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1 012 m, es dirigieix cap al NW i ocupa un seguit de depressions, com l'àrea pantanosa del llac Kyoga. Després forma una gran corba i cau a 600 m a les cascades Kabalega, a la vora nord del llac Albert; després, amb el nom de Nil Albert, gira cap al nord; prop del Sudan rep el nom de Bahr al-Gābal ('riu de les muntanyes'), i flueix cap al NW a través d'estretes gorges, interrompudes per cascades. Davalla a poc a poc fins a 465 m a Fort Berkeley, on es converteix en un riu de plana, i una espessa vegetació herbàcia (sudd), entre la qual creix el papir, en cobreix les vores. Més endavant rep el Bahr al-Gazal ('riu de les gaseles') per l'esquerra i el Sobat, que baixa del massís etiòpic, per la dreta. Prop de Malakāl rep el nom de Nil Blanc (Bahr al-Abyad), travessa Núbia i, després de 750 km, en els quals perd cabal, a causa de l'evaporació i de la filtració, arriba a Khartum, on rep el Nil Blau (Bahr al-Azraq) per la dreta (3 000 km i 331 500 km² de conca), que neix al massís etiòpic, al llac de Tana, amb el nom d'Abay, i que, a través de l'aigua recollida en els seus diversos subafluents (el Muger, el Guder, el Didesa, el Dinder, el Rahad), aporta una mitjana de 2 000 m³ i en el període de pluges determina les cèlebres crescudes del Nil; per aquest motiu fins al s XVIII en fou considerat la branca major. A uns 100 km de Khartum, al N, el Nil salva la sisena cascada (comptant des de la desembocadura), i després de 300 km rep l'Atbara, procedent també del massís etiòpic; penetra aleshores a la zona desèrtica i corre per una vall que oscil·la entre 5 i 15 km d'amplada, i salva quatre cascades més abans d'arribar a Wādī Halfā'; poc després entra a Egipte, on recorre 300 km fins a arribar a la primera cascada, prop d'Aswān, on el Nil davalla de 330 a 90 m d'altitud; en els 850 km que hi ha fins al Caire, el llit del riu no ultrapassa els 500 m d'ample. Després de la capital es bifurca i comença el delta (23 000 km²), gran triangle de 200 km de costat amb la base a només 10 m per sobre del nivell de la mar. És una vasta regió, molt fèrtil i densament poblada. Antigament el delta era travessat per diverses branques del Nil, però actualment són només dues, la de Rosetta (al NW) i la de Damiata (al NE), i hi ha diversos canals navegables. A la costa es formen extenses llacunes, separades de la Mediterrània per llargues i estretes franges de dunes. L'aspecte més característic del curs baix del Nil és la crescuda que succeeix a les del Nil Blanc i del Nil Blau, entre maig i octubre. L'aigua arriba al màxim pel setembre (de 7 a 10 m per sobre de l'estiatge), comença a minvar a mitjan octubre i té el mínim pel febrer i el març. Abans la inundació cobria la terra d'un llim molt fèrtil, que era la base de l'agricultura al llarg del riu. Al començament del s XIX s'iniciaren projectes per a regularitzar la inundació anual i destinar-la al regadiu amb la construcció de preses i de canals (Ziftā, Asyūt, Nag Hammadi, Isnā i 'Aswān), que permeten d'ampliar la superfície regada i de regular la irrigació al llarg de l'any. L'"alta presa" d'Aswān permet, a més, la producció d'electricitat. El Nil és navegable en diversos trams entre les cascades.

GEC