"Barcelona en colors” és la cançó que obre el nou disc de Gerard Quintana i és el senzill que sona arreu aquest hivern. La sorpresa de l’audiència ha estat unànime. On és el rocker de Sopa de Cabra? On és tota aquella transcendència a la qual ens havia acostumat després en Quintana? El reencarnat canta “Ja no queda res sagrat”, i les notes alegres de Santi Lloses i el gamberrisme de l’amic i ara productor Albert Pla fan de Deterratenterrat un disc que és tot un redescobriment de com la vida d’un artista pot fer un tomb cap a la llum cantant l’entorn, la quotidianitat, l’aquí i ara. La sorpresa la trobem des de la rumba “Laberint” fins al reggaeton “Marina”, ara bé, tot això combinat amb píndoles dels discurs artístic del passat, com una sopera “Quan el sol”, interpretada amb Beth Rodergas, o les claus salades de “De vent i dol” o “La crosta”.
El que és clar és que en aquests últims temps Gerard Quintana ha col·laborat i ha estat a l’aguait de l’escena musical del país: ha experimentat amb Gertrudis cantant en clau de rumba “Pepa, la lletera, ha participat en la “ràdio” de l’últim disc de Buhos o s’ha fixat en el paisatge urbà que aborda gent com El Sobrino del Diablo.
De tot plegat ha après a fer-ne un combinat d’aire multicolor per demostrar que es pot ser camaleònic i versàtil a banda de tenir un carisma que ben pocs han aconseguit en aquestes terres.
Renovar-se o morir: matar el místic per arribar a peu al cap del carrer.
Helena M. Alegret, Enderrock
És un article d'opinió de caire més aviat expositiu.
ResponEliminaL'estructura és: introducció on es presenta el tema, desenvolupament i conclusió.
ResponEliminaElisabeth 5C
En la conclusió, l’opinador/a acaba d’argumentar el que pensa i conclou el tema, ja sigui en 1ª o 3ª persona.
ResponEliminaDavid 5èC
Utilitza un lèxic clar i precís perquè tots els lectors puguin comprendre sense problemes el contingut del text. També hi pot haver vocabulari específic del tema tractat.
ResponEliminaEva Fancelli 5A (no li va bé l'ordinador i ho publico des del meu compte): No crec que sigui un text d'opinió, ja que en ningún moment expressa el seu parer. Per això i per que ens transmet coneixement sobre el disc de Gerard Quintana i per on sa mogut o s'ha pogut inspirar per a escriure'l, crec q és unicament expositiu.
ResponEliminaAixò ho diu la Cristina Sànchez, 5A, que té problemes per penjar el comentari:
ResponEliminaJo crec que és un text narratiu, perquè explica fets. Ho fa de manera cronològica. Podem veure el:
-Plantejament: Barcelona en colors...
-Nus: El eue és clar..
-Desenllaç: De tot plegat...
Podem trobar preguntes retòriques:
On és el rocker de Sopa de Cabra? On és tota aquella transcendència a la qual ens havia acostumat després en Quintana?
Narra en 1a persona del singular.
CRISTINA SÁNCHEZ FERNÁNDEZ 5A
És un text expositiu.
ResponEliminaÚs de verbs que indiquen estat, procés o relació entre conceptes.
Hola,
ResponEliminaEl text d'aquesta vegada és clarament un text d'opinió, qui signa l'article expressa el que pensa del nou disc d'en Quintana.