dilluns, 22 de març del 2010

Text 15

Quan preparis el teu viatge, no et descuidis la salut.

Recomanacions per als viatges internacionals.

Preparant el viatge

Visita el metge de capçalera. Es recomana fer-ho a

aquelles persones que, pel fet de patir alguna malaltia

crònica, han de rebre consells especials i indicacions

perquè la seva medicació sigui suficient i adequada

durant el viatge.

Actualitza el calendari de vacunes per si en falta

alguna dosi. D’aquesta manera s’aconsegueix la

prevenció de malalties que són frequüents en el país de

destí.

Contracta una assegurança mèdica. És molt recomanable

per fer front a malalties, tractaments, accidents o altres

despeses mèdiques que poguessin sorgir durant el viatge.

Vacunes i quimioprofilaxis

La visita a determinats països implica prendre algunes

precaucions, com vacunar-se contra la febre groga o dur

a terme un tractament preventiu contra el paludisme,

anomenat quimioprofilaxi.

Febre groga. És una malaltia greu, present en alguns

països d’Àfrica i Sud-amèrica, produïda per la picada

d’un mosquit. La prevenció es realitza amb la vacuna

corresponent, que és obligatòria per poder entrar a

determinats països. Aquesta vacuna és efectiva deu dies

després d’administrar-se i té una validesa de deu anys.

Només s’administra en centres autoritzats per l’OMS.

Paludisme. També anomenat malària, és una malaltia

produïda per la picada dels mosquits del gènere

Anopheles. Està molt estesa als països tropicals i en

algunes ocasions pot tenir conseqü.ncies molt greus.

Com que no hi ha una vacuna adequada, cal fer-ne un

tractament preventiu per via oral anomenat

quimioprofilaxi antipalúdica.

Segons el país de destí, es pot recomanar també

l’administració d’altres vacunes.

Durant el viatge, evita

el risc de contagi

prenent unes precaucions

ben senzilles

Menja i beu

de forma segura

Als països càlids, l’aigua i el menjar cru

regat amb aigües contaminades són els

principals mecanismes de transmissió

de les infeccions per via digestiva. La

diarrea del viatger, el còlera, la febre

tifoide i l’hepatitis A són exemples

de malalties produïdes per bacteris i

virus que es transmeten a través de

l’aigua i els aliments contaminats.

Vigila l’aigua! La de consum cal que sigui

embotellada i precintada

Per raspallar-te les dents i rentar el menjar utilitza aigua

embotellada, bullida o desinfectada amb pastilles

potabilitzadores.

Evita els glaçons en l’aigua, en les begudes refrescants i

alcohòliques, i als aliments.

Les begudes calentes, preparades amb aigua bullida,

com el te i el cafè, es poden consumir sense risc.

Compte amb el menjar! Pot ser transmissor

de malalties infeccioses

De fruita, menja’n només si l’has pelat tu. Evita els sucs

de fruita naturals i les amanides.

La verdura, la carn, el peix o qualsevol aliment ha

d’haver estat cuinat.

Evita els gelats sense envàs, la rebosteria i qualsevol

derivat làctic que no hagi estat tractat amb calor.

Menja sempre aliments frescos acabats de cuinar.

dimarts, 9 de març del 2010

Text 14

1. Tregui la tapa blanca del primer flascó i posi-hi la mostra fent servir la cullera adjunta. Prengui diverses mostres de parts diferents. Ompli el flascó fins a la línia (aproximadament la meitat) i després tanqui bé la tapa.

2. Ara, tregui la tapa groga d’un dels dos flascons de tapa groga i posi la mostra al flascó, fent servir el mateix mètode descrit a 1. Barregi les mostres amb el líquid conservant, tot agitant bé el flascó durant un mínim de 30 segons.

3. Escrigui el nom del pacient i la data de la recollida al costat de tots dos flascons. (No hi ha d’escriure el número d’identificació, ID#. El laboratori li atorgarà un número després de rebre la mostra.

4. Posi el flascó amb tapa blanca i el de tapa groga a la bosseta transparent amb el senyal de perill biològic i tanqui-la bé. Després posi la bosseta a la capsa de cartró per a la tramesa i deixi-la a temperatura ambient una nit. Aprofiti el temps per emplenar el formulari de la comanda.

Adaptació de Quiet, de Màrius Serra.

dilluns, 1 de març del 2010

Text 13


Com més m'ho pregunten menys en sé el perquè, però escric, i ho faig de gust fins i tot quan em fan escriure del que escric, com ara. Vaig començar aviat. De nen. M'esplaiava en les redaccions que em demanaven a escola i també en les que no em demanaven. Com que ho feia en espanyol el narrador d'aquelles pàgines quadriculades era algú altre. Un mena d'amic invisible amb qui jugava de mentida a dir grans veritats o viceversa durant les llargues tardes que em passava sol a casa. Sol i feliç, amb l'àvia. Després van venir els estius de copiar textos en blocs d'espiral dedicats a una trentena dels països que sortien al meu atles universal Aguilar. Cada país un bloc, tot un dispendi. Un dia de 1976, quan encara tenia tretze anys, va passar un fet extraordinari. Escrivia en un d'aquells blocs al canterano de l'habitació de l'àvia amb el seu llit a mà esquerra i una vidriera a la dreta que donava a un pati interior. Del carrer pujaven crits de manifestants invisibles. Vaig aixecar el cap un moment i vaig veure un rostre estrany. La tènue llum del capvespre només me'l deixava entreveure, però aquells ulls que em miraven des del vidre del balcó no eren els del bon nen que tots em volien fer creure que era ni tampoc els del milhomes que jo creia ser. Jo no existia. Mentre al carrer cridaven em vaig quedar embadalit mirant aquella mirada aliena. Mirant-me-la sense mirar-me. I, ara n'estic del tot segur, en aquell moment vaig sentir la certesa sobrenatural sobre la meva escriptura futura que després he llegit que han sentit altres autors. Alguns fins i tot s'han fet fotografiar per capturar l'instant. Vint-i-set anys després l'escriptura em continua brollant de gust malgrat els incendis del foc i les riuades del joc. Estic convençut que tot el que ja he escrit i, sobretot, tot el que encara he d'escriure ja era allà aquell dia. A l'habitació on l'àvia moriria dos anys després mentre jo li aguantava les mans. Sempre he escrit per reforçar aquella mirada sense fer-me-la meva del tot. Potser per por. Fa poc m'he adonat que el més important d'aquell moment no va ser la mirada ni el sotrac que em provocà ser-ne conscient, sinó el fet que allò que la reflectia no era només un mirall. També era un vidre transparent.



Màrius Serra, Caràcters (núm. 22, gener 2003)