dimecres, 7 d’abril del 2010

Els exàmens

Els exàmens,
com rovell a les frontisses de les portes successives de la vida
-com costa obrir-se pas cap al futur contra nosaltres mateixos!:
contra els nervis que tot d'una ens paralitzen,
contra l'ansietat que enfosqueix l'horitzó dels dies assenyalats,
contra el cansament i la desídia que convertiren en desgana
el que hauria pogut ser descobriment i goig.

I les preguntes que semblen un parany, una teranyina,
en lloc d'un retorn a idees visitades i sabudes,
i el vagar perdut pel laberint de records mal païts i poc consolidats,
i l'ordre brillantíssim de la lògica degradat en un caos arbitrari,
i la ventada de sarcasme i de furor amb què semblen caure els llamps
vermells dels correctors sobre els errors:
només el balbuceig on hauria pogut brillar el llamp!

En donarem la culpa, com sempre, als altres i a la sort:
si aprenguéssim a saber les nostres culpes,
la nostra part del fracàs,
i sabéssim adreçar la nostra voluntat
cap al futur, cap al millor, cap a l'altura,
quant de rovell cauria de les portes que hem d'obrir,
com lliscarien les frontisses dels exàmens de la vida!

David Jou (poeta convidat a l'institut als Jocs Florals d'enguany)


5 comentaris:

  1. Diria que és un poema ja que és un text escrit amb intenció artística on la llengua ha estat sotmesa a un tractament d'estilització per intensificar la seva bellesa.

    ResponElimina
  2. És un poema, com ha dit la Paula i té 3 estrofes de 7 versos, per tant és un poema de 21 versos.
    Al segon vers trobem una comparació; Els exàmens,
    com rovell a les frontisses de les portes successives de la vida.

    ResponElimina
  3. Presenta anàfores:
    contra els nervis que tot d'una ens paralitzen,
    contra l'ansietat que enfosqueix l'horitzó dels dies assenyalats,
    contra el cansament i la desídia que convertiren en desgana

    ResponElimina
  4. en le vers 19 hi trobo una enumeració
    ex: sabéssim adreçar la nostra voluntat cap al futur, cap al millor, cap a l'altura.

    gabriela dotto

    ResponElimina
  5. també hi ha una altra anàfora en el segon vers:
    i el vagar perdut
    (això és una personificació)
    i l'ordre brillantíssim
    i la ventada de sarcasme

    ResponElimina