Text 8

NIL

Riu de l'Àfrica nord-oriental (6 671 km de longitud [5 600 km després del llac Victòria] i 2 867 000 km² de conca).

Considerat generalment el riu més llarg del món (posició que disputa amb l'Amazones), la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l'altiplà de Burundi. Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victoria. Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa (Owen Falls) per al regadiu i la producció d'electricitat. Des d'una altitud de 1 135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1 012 m, es dirigieix cap al NW i ocupa un seguit de depressions, com l'àrea pantanosa del llac Kyoga. Després forma una gran corba i cau a 600 m a les cascades Kabalega, a la vora nord del llac Albert; després, amb el nom de Nil Albert, gira cap al nord; prop del Sudan rep el nom de Bahr al-Gābal ('riu de les muntanyes'), i flueix cap al NW a través d'estretes gorges, interrompudes per cascades. Davalla a poc a poc fins a 465 m a Fort Berkeley, on es converteix en un riu de plana, i una espessa vegetació herbàcia (sudd), entre la qual creix el papir, en cobreix les vores. Més endavant rep el Bahr al-Gazal ('riu de les gaseles') per l'esquerra i el Sobat, que baixa del massís etiòpic, per la dreta. Prop de Malakāl rep el nom de Nil Blanc (Bahr al-Abyad), travessa Núbia i, després de 750 km, en els quals perd cabal, a causa de l'evaporació i de la filtració, arriba a Khartum, on rep el Nil Blau (Bahr al-Azraq) per la dreta (3 000 km i 331 500 km² de conca), que neix al massís etiòpic, al llac de Tana, amb el nom d'Abay, i que, a través de l'aigua recollida en els seus diversos subafluents (el Muger, el Guder, el Didesa, el Dinder, el Rahad), aporta una mitjana de 2 000 m³ i en el període de pluges determina les cèlebres crescudes del Nil; per aquest motiu fins al s XVIII en fou considerat la branca major. A uns 100 km de Khartum, al N, el Nil salva la sisena cascada (comptant des de la desembocadura), i després de 300 km rep l'Atbara, procedent també del massís etiòpic; penetra aleshores a la zona desèrtica i corre per una vall que oscil·la entre 5 i 15 km d'amplada, i salva quatre cascades més abans d'arribar a Wādī Halfā'; poc després entra a Egipte, on recorre 300 km fins a arribar a la primera cascada, prop d'Aswān, on el Nil davalla de 330 a 90 m d'altitud; en els 850 km que hi ha fins al Caire, el llit del riu no ultrapassa els 500 m d'ample. Després de la capital es bifurca i comença el delta (23 000 km²), gran triangle de 200 km de costat amb la base a només 10 m per sobre del nivell de la mar. És una vasta regió, molt fèrtil i densament poblada. Antigament el delta era travessat per diverses branques del Nil, però actualment són només dues, la de Rosetta (al NW) i la de Damiata (al NE), i hi ha diversos canals navegables. A la costa es formen extenses llacunes, separades de la Mediterrània per llargues i estretes franges de dunes. L'aspecte més característic del curs baix del Nil és la crescuda que succeeix a les del Nil Blanc i del Nil Blau, entre maig i octubre. L'aigua arriba al màxim pel setembre (de 7 a 10 m per sobre de l'estiatge), comença a minvar a mitjan octubre i té el mínim pel febrer i el març. Abans la inundació cobria la terra d'un llim molt fèrtil, que era la base de l'agricultura al llarg del riu. Al començament del s XIX s'iniciaren projectes per a regularitzar la inundació anual i destinar-la al regadiu amb la construcció de preses i de canals (Ziftā, Asyūt, Nag Hammadi, Isnā i 'Aswān), que permeten d'ampliar la superfície regada i de regular la irrigació al llarg de l'any. L'"alta presa" d'Aswān permet, a més, la producció d'electricitat. El Nil és navegable en diversos trams entre les cascades.

GEC