Llençols afrodisíacs
El dimecres 25 de novembre, Ima Sanchís entrevistava Pep Torres, presentat com a “venedor d’idees i inventor”. Torres explicava com van començar determinats productes de la seva invenció, l’èxit que assoliren i el reconeixement en forma de guardó multiplicat per sis que acabava de rebre a Gran Bretanya, per diverses creacions: el drap de cuina imantat que s’enganxa allà on el tiris, la postal “rasca-rasca”, el recolllidor amb pinta per treure el borró de l’escombra, i la rajola intel·ligent, que detecta el pes de les persones i alerta el caminant dels perills que l’esperen a la nevera. Tot això està molt bé, naturalment, i no fa falta ser una llumenera per concloure que qui ha pensat en tals assumptes, i els ha resolt de manera tan brillant, mereix indiscutiblement un premi.
No obstant això, el trofeu rebut per la creació de llençols afrodisíacs mereix ser esmentat a part. L’invent és suggerit per un estudi realitzat a la Universitat de Gutemberg en el qual se sostenia que “Els empresaris tenien poc sexe”, ”així, doncs, encapsulem a les fibres del teixit de llençols partícules de nanotecnologia d’un principi afrodisíac que entra pels poros i llences a Larson pels aires, ja n’hi ha prou de literatura sueca!” Es veu que l’èxit va ser tan espectacular que van decidir fabricar-los. Expulsada del llit la literatura sueca, emergeix amb força Tirant lo Blanc. És més, tinc tota la sensació que aquest invent procedeix de l’obra de Joanot Martorell. Un dels espisodis més divertits de tota la novel·la es troba en els capítols que transcorren en el regne de Sicília. Allà, el cinquè fill dels reis de França –un noi una mica maldestre i desmanegat- s’enamora de la infanta Ricomana, “donzella molt sàvia i de moltes virtuts” qui, al seu torn, també s’enamora del francès, encara que amb certes reserves, ja que l’aspecte del galà no és del tot convincent.
Tirant, que ajuda el seu senyor i té idees clares sobre aquestes temes, anima la infanta a comprovar el valor autèntic del príncep franc pel que fa referència a tals assumptes: “Culpa gran és de vostra senyoria com no el teniu al costat en un llit ben perfumat de benjuí, algàlia, almesc fi...”. Les tres substàncies no són casuals: són poderoses, penetrants i cares aromes destinades a estimular la libido, de l’eficàcia de les quals no en podem dubtar. I amb la col·laboració de la nanotecnologia encara menys.
Traducció i adaptació d’un text d’Anton M. Espadaler, La Vanguardia, 5-12-2009
Novament us convido a fer-hi comentaris.
És un text expositiu perquè presenta un tema seguint un esquema estructurat.
ResponEliminaFa ús de connectors com no obstant això, és més.
ResponEliminaAbunden verbs que indiquen estat, procés o relació entre conceptes com "tot això està molt bé", "mereix ser esmentat a part", "va ser tan espectacular"...
ResponEliminaPaula
per que té una estructura: introducció, desenvolupament i conclusió.
ResponEliminaexposa un fets i els argumenta seguin un ordre lógic i entenedor
ResponEliminaJo diria que és una barreja de text explicatiu i argumentatiu, de fet, es tracta d'una columna (article d'opinió) que l'Espadaler publica cada setmana a La Vanguargia. Aqui aprofita per explicar una notícia, una novetat pel que fa a invents, però també expressa la seva opinió i estableix connexions amb el Tirant, del qual ell n'és especialista.
ResponEliminaEs de fet un text força estrany ja que consta de tres paragrafs pero no són ven be una introducció nus i desenllaç com seria habitual el primer parla de una noticia de suposada actualitat, el segon fa una reflexió deixan estar la novel·la actual de larson i tornant a tirant, el tercer dona detalls del tirant en els que relaciona amb la noticia principal.
ResponEliminano se com explicar-ho es força estrany fa servir obres literaries per relacionarles amb un fet d'actualitat.
Pol