Text 2

No són genis el que ara necessitem

JULI CAPELLA

El genial arquitecte José Antonio Coderch sempre es va mostrar parc a escriure i teoritzar sobre la seva obra. Recelava dels crítics de ploma fàcil. Amb tot, als 47 anys es va decidir a redactar un breu manifest titulat No són genis el que necessitem ara. Amb una precisió lacerant, anava detallant els mals que amenacen la professió.
Això, avui dia, ens ve a tomb, mig segle després, en un moment de ressaca del boom edificatori que ha deixat un rastre poc desitjable de genialitats.

Per a Coderch, el geni només podia ser un esdeveniment esporàdic, mai un objectiu. Ningú hauria de pensar a ser genial, sinó a exercir la seva professió amb afany. Per a ell, l’important era perseguir valors tradicionals. Però avui dia la dictadura de la cosa mediàtica necessita valors extraordinaris. I això encaixa a la perfecció amb l’immens ego del creador. 
Ara els presumptes genis proliferen en qualsevol professió i són incentivats pels mitjans de comunicació, àvids de notícies extremes. La recerca obsessiva del geni ha desembocat en la projecció a la fama de qualsevol talent vistós, que després es deixa caure en picat, un cop ha passat de moda. La vedet triomfadora és el model adoptat per les escoles. El que avui persegueixen els estudiants és convertir-se en estrelles del formigó o del vidre, més que no pas resoldre els reptes edificatoris de la societat que els ha tocat viure. Va ser el mateix Coderch qui ja va advertir que hi havia «més tontos per metre quadrat a la universitat que una tarda de dissabte a El Corte Inglés». 
El que necessitem ara és que la majoria d’arquitectes, músics, metges, jutges, etcètera, exerceixin les seves professions amb rigor i amb entrega. Que vulguin resoldre amb perícia els reptes respectius. Que el seu objectiu no sigui el lluïment personal ni l’afany econòmic. Que glòria i riquesa siguin, en tot cas, una conseqüència natural de l’esforç. Perquè la societat no pot viure d’excepcions. I si algun tipus genial s’encarna entre nosaltres, benvingut sigui. La veritat és que algun, de tant en tant, tampoc ens va gens malament.