Text 6

ESCRIURE A MÀ

Quan feia els primers anys del batxillerat, el meu pare em va deixar, gran privilegi, una ploma Sheaffer’s per als exàmens finals. Allò era per a mi com el Rolls-Royce de les plomes, i no cal dir que, de tan commogut, no sé ni com vaig aprovar: escrivia, i no sabia què posava. Només mirava la ploma. Penseu que, abans, a escola escrivíem amb ploma d’acer i palillero, sucant la tinta (feta de pólvors de fugina) en el tinter del pupitre.

Deu ser per això que ens hem acostumat a escriure d’una certa manera: ens hem acostumat que el moviment de la mà acompanye, en primera instància, els moviments del cor i del cervell. Aquell, no recorde qui, que va dir «L'écriture, cest l'homme», tenia raó: cada home té la seua écriture (ja sé que no volia dir exactament la cal·ligrafia, és clar), i cada escriptura, en cada moment i en cada una de les nostres maneres d’escriure, és una manera de ser home. O almenys una manera d’expressar-ho. La calma o els nervis, la pulcritud o la passió amb què escrius, estan fets per a la punta de la ploma: si vostès contemplaren el paper que ara escric, amb boli evidentment, sabrien què vull dir. O aquella lletra amb què Espriu escrivia els seus poemes.

Mai la calma o la passió no arribaran al paper en blanc a través de les tecles de la màquina. Aquesta és la qüestió. I si la màquina és mecànica, encara pots aporrinar el teclat amb més o menys expressió i gràcia, i alguna cosa es nota. Si és electrònica, no res: els dits són absolutament neutrals. El text, el paper escrit, no portarà mai cap traça de l’homme.

Deu ser per això que, malgrat els avantatges que els meus amics electronitzats em canten, no puc decidir-me a comprar l’ordinador aquell que fa composició de textos i altres meravelles. Si m’ho permeten, continuaré escrivint a mà. Segurament és molt menys pràctic i infinitament menys modern. Però és molt més emocionant.

Joan Francesc Mira, Punt de Mira, Eliseu Climent Editor

Hola, nois i noies, heu de continuar fent els vostres comentaris.